CURTMETRATGE "LA TERRA DE LA MÚSICA"

Molt interessant és aquest curtmetratge d’animació que forma part de Silly Symphonies de Disney, de l'any 1935.

La Princesa Viola, de l’Illa de la Simfonia, s’ha enamorat del Príncep Saxòfon de l’Illa del Jazz. La Reina Violoncel els descobreix i arresta al Príncep Saxòfon en la presó- metrònom. Tal esdeveniment fa esclatar una guerra entre les dues illes. El Príncep i la Princesa escapen al Mar de La Discòrdia i estan a punt d’ofegar-se, però aconsegueixen salvar-se. Per això, la Reina Violoncel i el Rei Saxòfon declaren la pau i decideixen unir les seues terres amb el Pont de L’Harmonia.

Podeu veure el curtmetratge fent clic en el següent enllaç: Silly Symphonies de Disney

Fixat bé en el vídeo i contesta a les preguntes següents:

• Els salvarà l’amor i la música?
• Quins són els instruments que ballen al començament del vídeo?
• Quin instrument és el vaixell del Príncep Saxòfon?
• A qui li fa un petó el Príncep Saxòfon i acaba en la presó-metrònom?
• Com ix el Rei Saxòfon de la presó-metrònom?
• A la fi del vídeo, quines figures musicals cauen del cel?

CANÇÓ "ELS INSTRUMENTS"

Ara és el torn de l'instrument humà: la veu. Així que ara cantarem aquesta enganxosa i bonica cançó que hem aprés a classe. La podeu compartir amb la vostra família i els vostres amics.

També podeu escoltar-la en el següent enllaç de YOUTUBE

ELS INSTRUMENTS 

Estan ben avinguts i tres famílies són:

Les cordes, el vent i la percussió. Una orquestra de debó.

Les violes i els violins són els dos germans petits,

 el tercer és el violoncel i el gran el contrabaix.

Estan ben avinguts i tres famílies són:

Les cordes, el vent i la percussió. Una orquestra de debó.

  

La trompeta i el trombó, clarinet, flauta i fagot. 

 Bufa amb força i ben content els instruments de vent

Estan ben avinguts i tres famílies són:

Les cordes, el vent i la percussió. Una orquestra de debó.

Patatim i patatam, el vibràfon i el timbal,    

la marimba i el tambor tots junts porten el pols

Estan ben avinguts i tres famílies són:

Les cordes, el vent i la percussió. Una orquestra de debó.

(Música de Dàmaris Gelabert)

ENDEVINALLES

Una vegada coneguts els instruments i les seues característiques principals, és el moment d'encertar els instruments de les següents endevinalles:

Cantem boniques cançons

si ens toquen les nostres esquenes.

I anem vestides de blanc,

i anem vestides de negre.

El meu amo cuidada em té

com les més preades joies;

i perquè cante més bé

m'estira els nervis primer

per fer-me pessigolles.

Són fetes de fusta:

panxa per panxa,

forat per forat;

i amb la seua demanadissa

fan tra-ca-ta-trac.

Una coseta petiteta.

Només té un tall per respirar,

només que la toques una miqueta,

amb veu aguda et respondrà.

T'ho dic,

que és clar i és net;

i ho sap prou bé

el qui el tocarà.

Encara no encertes

de qui et vull parlar?

Sóc plat i no duc menjar,

caic a terra i no em puc trencar,

sempre som dos a sonar

i mai vaig sol a cantar.

Bufa que bufa una trompa

que és com la d’un elefant

 i que té unes tecles per tocar...

què és?

Amb només quatre cordes

que un arc posa en acció,

aquesta caixa melòdica

sempre t’alegra el cor.

De família nombrosa,

amb embocadura i canya inclosa.

El seu concurs és molt variat,

però amb el jazz és molt preat.

Què és?

De forma i de nom

 sóc geomètric.

 I el meu material

és metàl·lic.

Qui sóc?

Tinc moltes costelles

que fan notes totes elles.

Qui sóc?

Es toca amb dues baquetes,

sempre ix en processó

i és un instrument de percussió.

Què és?

De la xina

porte un regal per a tu,

si el vols veure,

la caixa has d’obrir.

Què és?

Un tub ple de forats

que per molt que bufes

mai no inflaràs;

els qui no ho endevinen

seran uns sonats.


Respostes: el piano, la guitarra, les castanyoles, el cascavell, el clarinet, els platerets, la trompa, el violí, el saxòfon, el triangle, l'arpa, el tabal, caixa xinesa i la flauta.

L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

L’orquestra simfònica és una gran agrupació. Està formada per les tres famílies d’instruments, que tenen la seua ubicació en l'orquestra. El grup de la corda -que principalment són instruments de corda fregada- se situa en primera línia, perquè sonen més suaus. El vent se situa a continuació de la corda; davant el vent de fusta i darrere el vent de metall. La percussió és l’últim grup i se situa al fons de l’orquestra. En la imatge, la corda fregada apareix de color roig; el vent, de color blau; i la percussió, de color verd. Els instruments de corda polsada es representen de color taronja.

És necessari que sempre hi haja un director per a dirigir i coordinar tots els instruments. És a dir, s'encarrega d'indicar el moment de les entrades dels diferents instruments, marcar la velocitat de les obres musicals i indicar com han de tocar. Sempre porta en la mà una vareta anomenada batuta.

Com és una agrupació de gran envergadura, s’utilitza per a la interpretació de composicions de gran format, escrites amb una quantitat molt gran d’instruments, i per tant, molt riques en sonoritat.

(Imatge orquestra: “Diagram modern symphonyo orquestra-es.svg” per Wikimulmertier, sota llicència CC BY-SA. Disponible en Commons Wikimedia.org)

CONTE: "EL PAÍS SENSE MÚSICA"

Ací deixe el conte llegit a classe perquè el llegiu vosaltres ara. Recordeu que els instruments de percussió s'han de colpejar, rascar o sacsejar perquè sonen.

EL PAÍS SENSE MÚSICA

Els habitants d’un país llunyà estan molt tristos perquè no saben fer música i es moren de ganes de tocar i ballar. Saben que la música fa molta companyia i que ballar és molt divertit. Per això, un dia es reuneixen per veure què hi poden fer.

Rumia que rumiaràs, decideixen encarregar als més viatgers –el triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i un altre plateret- que vagen a córrer món a aprendre a fer música.

Al cap d’uns quants dies de donar voltes, els viatgers del país sense música arriben a unes altres terres. Allà hi viuen les trompetes, els saxofons, les flautes, les tenores... una trompeta els explica que allà fan música gràcies a l’aire.

El triangle, el plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i l’altre plateret proven a tocar. I es posen a bufar i a bufar, però no n’ix res. No tenen aire dins!

Decebuts, els viatgers del país sense música es tornen a posar en camí i al cap d’uns quants dies arriben a unes altres terres. Allà viuen les guitarres, les arpes, els contrabaixos, les violes, els violins... Una guitarra els explica que allà fan música amb les cordes que tenen.

El triangle, el plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i l’altre plateret proven a tocar. Però de seguida veuen que no tenen cordes. Per a animar-se, comencen a fer-se cosquerelles. I rient, rient, la baqueta d’acer dóna un colp al triangle i... s’adonen que fan música! Engrescats, continuen tocant i aquella música els va vindre a tots moltes ganes de ballar. Aleshores, els altres s’aparellen també, un plateret amb l’altre plateret i el pandero amb la baqueta de fusta, i tots vinga tocar i vinga ballar.

Contents, els viatgers d’aquell país tornen corrents a casa i ensenyen a tots a fer música i a ballar. I ara s’ho passen tan bé tots junts tocant i ballant que no hi ha qui els pare. I si pareu bé l’orella, encara sentireu de tant en tant el tam-tam-tam dels timbals i el cling-cling dels triangles.

(Conte d’Edicions SM)

FAMÍLIA DE PERCUSSIÓ

Els instruments de la família de percussió han de ser colpejats, rascats o sacsejats perquè sonen. Poden estar construïts de tres materials diferents: fusta, metall i membrana. Poden tocar-se amb baquetes, maces, martells, mans, etc. Reben el nom de percussió perquè percudir és colpejar i la majoria d’aquests instruments s'han de percudir. Poden ser de dos tipus segons el so que produeixen:

Els instruments de percussió de so determinat poden fer notes musicals i, per tant, poden fer diferents melodies. Podem trobar instruments de membrana -com els timbals- i uns altres que tenen plaques de fusta o de metall -com el xilòfon, el metal·lòfon i la marimba-.

Els instruments de percussió de so indeterminat no poden fer notes concretes.  Només poden fer ritmes. És el grup més gran que existeix, ja que té un gran nombre d’instruments. Poden ser de membrana, de fusta i de metall. Alguns exemples d’aquests instruments són la pandereta, les maraques, el tabal, el triangle, la caixa xinesa i els platerets.

FAMÍLIA DE VENT

Pertanyen a la família de vent els instruments que necessiten aire perquè puguen sonar. Per tant, els instruments de vent s’han de bufar! Estan formats per un o diversos tubs, com més llarg i gros és el tub, més greu és el seu so. Existeixen dos grups, segons el material del qual estan construïts.

Per una banda, tenim els instruments de vent de fusta, que estan construïts de fusta. Poden tindre diferents tipus d’embocadura. Són la flauta travessera, el clarinet, l’oboé, el fagot i el saxòfon.

Però s’ha de tindre en compte que hi ha dues excepcions que actualment estan fets de metall, com la flauta -que antigament van ser totes de fusta- i el saxòfon -que és més modern i té una embocadura molt pareguda a la del clarinet-.

Per l’altra banda, tenim els instruments de vent metall, que estan construïts d’aquest material. Tots tenen una embocadura de broquet i una gran campana. Aquests són la trompeta -que és el més agut-, la trompa -amb forma de caragol-, el trombó -que té una vara- i la tuba -que és molt gran i greu-.

FAMÍLIA DE CORDA

Pertanyen a la família de la corda tots els instruments que tenen cordes. Quan aquestes cordes, que estan tensades, vibren es produeix el so. Tots tenen una caixa de ressonància. Però no tots es toquen de la mateixa manera; per això, hi ha tres grups d’instruments de corda: els instruments de corda fregada, els instruments de corda polsada i els instruments de corda percudida.

Els instruments de corda fregada es toquen fregant les seues cordes amb un arc. L'arc està construït de fusta i pells de cua de cavall. Els instruments que pertanyen a aquest grup són -de més agut a més greu-

el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix.

Els instruments de corda polsada no necessiten arc, perquè les cordes es toquen directament amb els dits o amb una pua.

Són d'aquest grup la guitarra, l’arpa i el llaüt, encara que n’hi ha més instruments.

En els instruments del grup de la corda percudida, les cordes es percudeixen o es colpegen a través d’algun objecte. 
L'instrument més representatiu és el piano.

LES TIC A L'AULA

Les TIC a l’aula de primària són un mitjà de les noves metodologies pedagògiques, que fomenta la personalització del procés d’ensenyament, el treball cooperatiu i la creativitat. A més, n’hi ha més raons per la utilització de les TIC en l’educació:

-Desperten interés i motiven als alumnes. Suposen ferramentes atractives i, moltes vegades, components lúdics. La motivació és fonamental en l’aprenentatge.

-Permeten l’accés a molts recursos educatius. Els alumnes poden arribar a tot tipus d’informació i de materials didàctics digitals que enriqueixen el procés d’ensenyament-aprenentatge.

-Desenvolupen la iniciativa. Les respostes dels aparells donen l’oportunitat de prendre decisions.

-Milloren la comunicació entre professorat i alumnat, així com la col·laboració entre companys. Els canals de comunicació que ofereix internet (correu electrònic, xats, blogs, etc.) faciliten el contacte i es poden compartir treballs i activitats.

-Permeten un alt grau d’interdisciplinarietat. L’ordinador i l’accés a internet permeten realitzar el tractament d’una informació molt gran i variada, la qual cosa facilita l’aprenentatge.

-Desenvolupen habilitats de recerca i selecció d’informació. La gran quantitat d’informació disponible a internet exigeix tècniques de localització i selecció necessàries. També afavoreix l’autoaprenentatge i l’autonomia personal.

-Proporcionen poderosos instruments per a processar la informació: escriure, calcular, fer presentacions, etc.

-Faciliten l’alfabetització informàtica i audiovisual. Creen noves experiències i aprenentatges.

-Milloren les habilitats d’expressió i creativitat. Es desenvolupa l’expressió escrita, gràfica i audiovisual gràcies a ferramentes com a editors de text o editors gràfics.

-Permeten visualitzar i simular diferents fenòmens. Els alumnes poden experimentar amb els recursos interactius i comprendre millor els continguts que s’estan treballant.

-Ajuden a l’educació especial. L’ordinador i molts perifèrics adaptats posen a disposició millors avantatges i faciliten la comunicació i l’accés a la informació.

Palomar Sánchez, M. J. (2009). Ventajas e inconvenientes de las TIC en la docencia. 

http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_25/MARIA_JOSE_PALOMAR_SANCHEZ01.pdf

CINC BENEFICIS DE L'EDUCACIÓ MUSICAL

L'educació musical és molt positiva per al desenvolupament de l'aprenentatge i la formació de les persones. Nombrosos estudis han demostrat que la música ofereix molts avantatges.

• Estimula les connexions del cervell. La música és una gran font d'estímuls i augmenta la capacitat de resposta en els alumnes. Millora la intel·ligència.
• Afavoreix el desenvolupament de la lògica. La música és una construcció matemàtica, la qual cosa ajuda el desenvolupament de la concentració, memòria i lògica.
• Afavoreix la pronunciació i l'expressió corporal. Amb les cançons es treballa el llenguatge i amb el moviment es millora la coordinació i l'equilibri.
• Afavoreix les relacions socials. L'expressió musical dóna una manera més d'integració en la societat. A més, ens ensenya a ser empàtics i tolerants. 
• Estimula la creativitat. La música obri les portes al món creatiu que tot infant hauria de desenvolupar. També fa que els alumnes siguen sensibles a qualsevol tipus d'art. 

Ací només hi ha una selecció dels beneficis més significatius. Quins altres es poden afegir?