ENDEVINALLES

Una vegada coneguts els instruments i les seues característiques principals, és el moment d'encertar els instruments de les següents endevinalles:

Cantem boniques cançons

si ens toquen les nostres esquenes.

I anem vestides de blanc,

i anem vestides de negre.

El meu amo cuidada em té

com les més preades joies;

i perquè cante més bé

m'estira els nervis primer

per fer-me pessigolles.

Són fetes de fusta:

panxa per panxa,

forat per forat;

i amb la seua demanadissa

fan tra-ca-ta-trac.

Una coseta petiteta.

Només té un tall per respirar,

només que la toques una miqueta,

amb veu aguda et respondrà.

T'ho dic,

que és clar i és net;

i ho sap prou bé

el qui el tocarà.

Encara no encertes

de qui et vull parlar?

Sóc plat i no duc menjar,

caic a terra i no em puc trencar,

sempre som dos a sonar

i mai vaig sol a cantar.

Bufa que bufa una trompa

que és com la d’un elefant

 i que té unes tecles per tocar...

què és?

Amb només quatre cordes

que un arc posa en acció,

aquesta caixa melòdica

sempre t’alegra el cor.

De família nombrosa,

amb embocadura i canya inclosa.

El seu concurs és molt variat,

però amb el jazz és molt preat.

Què és?

De forma i de nom

 sóc geomètric.

 I el meu material

és metàl·lic.

Qui sóc?

Tinc moltes costelles

que fan notes totes elles.

Qui sóc?

Es toca amb dues baquetes,

sempre ix en processó

i és un instrument de percussió.

Què és?

De la xina

porte un regal per a tu,

si el vols veure,

la caixa has d’obrir.

Què és?

Un tub ple de forats

que per molt que bufes

mai no inflaràs;

els qui no ho endevinen

seran uns sonats.


Respostes: el piano, la guitarra, les castanyoles, el cascavell, el clarinet, els platerets, la trompa, el violí, el saxòfon, el triangle, l'arpa, el tabal, caixa xinesa i la flauta.