dilluns, 10 d’abril del 2017

CONTE: "EL PAÍS SENSE MÚSICA"

Ací deixe el conte llegit a classe perquè el llegiu vosaltres ara. Recordeu que els instruments de percussió s'han de colpejar, rascar o sacsejar perquè sonen.



EL PAÍS SENSE MÚSICA

Els habitants d’un país llunyà estan molt tristos perquè no saben fer música i es moren de ganes de tocar i ballar. Saben que la música fa molta companyia i que ballar és molt divertit. Per això, un dia es reuneixen per veure què hi poden fer.
Rumia que rumiaràs, decideixen encarregar als més viatgers –el triangle, un plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i un altre plateret- que vagen a córrer món a aprendre a fer música.
Al cap d’uns quants dies de donar voltes, els viatgers del país sense música arriben a unes altres terres. Allà hi viuen les trompetes, els saxofons, les flautes, les tenores... una trompeta els explica que allà fan música gràcies a l’aire.
El triangle, el plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i l’altre plateret proven a tocar. I es posen a bufar i a bufar, però no n’ix res. No tenen aire dins!
Decebuts, els viatgers del país sense música es tornen a posar en camí i al cap d’uns quants dies arriben a unes altres terres. Allà viuen les guitarres, les arpes, els contrabaixos, les violes, els violins... Una guitarra els explica que allà fan música amb les cordes que tenen.
El triangle, el plateret, la baqueta de fusta, el pandero, la baqueta d’acer i l’altre plateret proven a tocar. Però de seguida veuen que no tenen cordes. Per a animar-se, comencen a fer-se cosquerelles. I rient, rient, la baqueta d’acer dóna un colp al triangle i... s’adonen que fan música! Engrescats, continuen tocant i aquella música els va vindre a tots moltes ganes de ballar. Aleshores, els altres s’aparellen també, un plateret amb l’altre plateret i el pandero amb la baqueta de fusta, i tots vinga tocar i vinga ballar.
Contents, els viatgers d’aquell país tornen corrents a casa i ensenyen a tots a fer música i a ballar. I ara s’ho passen tan bé tots junts tocant i ballant que no hi ha qui els pare. I si pareu bé l’orella, encara sentireu de tant en tant el tam-tam-tam dels timbals i el cling-cling dels triangles.
(Conte d’Edicions SM)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada