Pertanyen a
la família de vent els instruments que necessiten aire perquè puguen sonar. Per
tant, els instruments de vent s’han de bufar! Estan formats per un o diversos tubs, com més llarg i
gros és el tub, més greu és el seu so. Existeixen dos grups, segons el material
del qual estan construïts.
Per una
banda, tenim els instruments de vent de fusta, que estan construïts de fusta. Poden
tindre diferents tipus d’embocadura. Són la flauta travessera, el clarinet, l’oboé, el fagot i el saxòfon.
Però s’ha de
tindre en compte que hi ha dues excepcions que actualment estan fets de metall, com
la flauta -que antigament van ser totes de fusta- i el saxòfon -que és més
modern i té una embocadura molt pareguda a la del clarinet-.
Per l’altra
banda, tenim els instruments de vent metall, que estan construïts d’aquest material. Tots tenen una embocadura de broquet i una gran campana. Aquests són la
trompeta -que és el més agut-, la trompa -amb forma de caragol-, el trombó -que
té una vara- i la tuba -que és molt gran i greu-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada